Per tornar a començar
Alacant -per interior-
Creix
Ales curtes
Habitar-te
Si véns (lloc4)
Ni una coma
El pes d´un somriure
Tot el que arriba amb el vent
D´acord, d´acord
ACERCA DE FELIU VENTURA
El trayecto de Feliu Ventura empieza con la publicación el año 1996 de su primera maqueta en formado K7. Después de hacer rodar sus primeras canciones, el año 2000 publica el CD estels de tela con una mejor calidad de sonido y un concepto musical más definido. Pero apenas és el comienzo la construcción de una voz propia. Aún así conseguirá el quinto mejor disco de canción de la revista Enderrock y una de las canciones incluidas “estadi Xile” será la tercera clasificada en el X Festival Internacional de Todas las Artes Víctor Jara de Chile. Después de dos años de preparación, perfeccionando letras y eligiendo sonidos, Producido por Borja Penalba, aparece el año 2003 el CD “barricades de paper” con la discográfica Propaganda Pel Fet!. El 2005 comienza una gira de colaboración con Lluís Llach que se materializará en la publicación de “que no s’apague la llum”. El 2006 acaba con la publicación de “Alfabets de Futur”.
ALFABETS DE FUTUR
Després de Barricades de paper (Propaganda pel fet ! – 2003) i de la gira i CD/DVD amb Lluís Llach Que no s’apague la llum (Propaganda pel fet ! – 2005, i disc més venut de l’any segons l’Anuari de l’Espectacle), el cantautor xativí Feliu Ventura ens presenta el seu quart disc, Alfabets de futur .
L’alfabet és el conjunt de signes amb els quals escrivim els idiomes. Amb el nou treball Alfabets de futur el cantant vol inventar nous alfabets pel futur, amb la intenció d’esborrar els llenguatges caducs que han perdut capacitat d’expressió i acció.
A Alfabets de futur continua la línia del so acústic de Barricades de paper i es manté la filosofia d’arranjar les cançons en funció del que cadascuna d’elles demana, sense forçar-les en cap moment cap a camins artificiosos. La matèria primera són bones cançons, que es respecten i consideren com a ens autònoms. Amb el nou disc Feliu Ventura recupera l’antiga manera de fer cançons amb llenguatges nous: així, al nou disc s’hi troben els estils més diversos, tot i que és un treball menys eclèctic que Barricades de paper. En el terreny de les influències, Feliu Ventura asegura que “la veritat és que parlar de referents músicals en el 2006 és absurd tenint en compte que vivim en la era de la sobreproducció i la sobreinformació i que tot influeix, fins i tot el que no vols escoltar”. Tot i això, Ventura ha sapigut traçar fàcilment un pont clar entre l’arrel saxona (amb noms com Norah Jones, Ben Harper o Anni di Franco) i la mediterrània.
El nou disc s’ha enregistrat a Porrera (Tarragona) amb un menut estudi portable, buscant la màxima qualitat de so amb la mínima infraestructura, sempre amb la intenció de prioritzar la sinceritat sobre l’estètica. L’estudi s’ha instal·lat durant els mesos d’estiu de 2006 a un espai cedit generosament per Lluís Llach , que ha participat també en tres de les cançons: “El pes d’un somriure”, “Habitar-te” i “Alacant (per interior)”.
Les mescles i la masterització s’han fet a l’estudi de Terrassa “Temps Record” en col·laboració amb Pep Roig a finals d’estiu de 2006.
El disc també ha comptat amb les col·laboracions musicals de Àgata Casas de Dijous Paella i Safànoria i Lluís Llach a les veus i pianos, Marcos Ubeda d’ Obrint Pas al trombó i Miquel Gironès d’ Obrint Pas a la dolçaina, Miquel Gil a les veus, Núria Lozano de La Carrau a l’acordió diatònic.
