Direcció: LUIS SEGUÍ
PROGRAMA
Un Terròs d´Argent (Obertura) – – – – J. R. Pascual Vilaplana
Nit de Bruixes (Suite) – – – – Antoni de la Asunción
1. Al Caure la Mitja Nit
2. Sortilegi (dansa del foc)
3. Aquelarre
Les Noces del Manyà (Prel.ludi per a dues dolçaines i piano) – – – – J. R. Pascual Vilaplana
Pau Soler, dolçaina
Yago García, dolçaina
Luis Seguí, piano
Dependents (Cercavila) – – – – J. R. Pascual Vilaplana
La Contenda (3er mov. de la suite Germanies) – – – – J. R. Pascual Vilaplana
Draps Bruts (Ballet) – – – – Francisco Valor
El Cabanyal – – – – Tradicional
COLLA DE DOLÇAINERS I TABALETERS DE LARRAÍX DE EL CAMPELLO
Si la música de la dolçaina ens ha arribat fins als nostres dies, és, perquè alguna cosa havia de dir i expressar als nostres avantpassats, i a hores d´ara continua dient-nos i expressant-nos, perquè segueix sent mitjà d´expressió carregada dels sentits que ha tingut per al nostre poble.
Hem de ser conscients que la música tradicional esdevé un factor d´identitat cultural nacional, i això és el contingut més fort que la dolçaina i la seua música ens ha transmès. Només hem d´observar l´evolució del toc de La Muixeranga, que de ser peça d´interpretació durant la càrrega i descàrrega de les muixerangues (castells humans originaris d´Algemesí), ha esdevingut un dels símbols més arrelats per als valencians.
El fenomen de la música popular sempre s´ha desenvolupat al marge de la cultura diguem-ne “oficial”, així com de les modes i de les institucions, i això s´esdevé a les darreries del segle XX, com succeïa al segle XV. Quan un instrument (el nostre cas) deixa d´utilitzar-se per part de les capes altes de la societat, o les classes dirigents perden el seu interès pel mateix i aleshores per les institucions, aquest es manté viu gràcies a les agrupacions populars (en el nostre cas en mans de famílies concretes, localitzades en determinades comarques del país), que es perpetuen adequant l´ús del seu art a les manifestacions individuals i col·lectives de la vida del seu poble. Les antigues famílies de dolçainers constituïen una institució musical i, alhora, econòmica, capaç d´assumir tots els papers en l´estructura de la festa, des de la “despertà”, cercaviles, processons i oficis religiosos, fins a l´acompanyament de balls tradicionals, concerts, balls de plaça, funció darrera que es va perdre a la primeria del segle XX amb l´aparició de noves modes, a les quals no va poder o no va saber-se incorporar.
La música de la dolçaina i l´instrument ens ha arribat, encara que feble i desperdigada, gràcies a generacions familiars (els Boronat de Callosa D´En Sarrià, els Conills d´Agost, …) que han utilitzat la dolçaina amb la funcionalitat que gairebé sempre l´ha caracteritzat, i no gràcies als dirigents del nostre poble. Només, en el període de la transició democràtica hi hagué un ressorgiment de l´instrument, aprofitat, sens dubte, políticament (tallers de música popular, dependents de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana).
La colla de dolçainers i tabaleters Larraix va nàixer al Campello a finals dels vuitanta. Aprofitant un curset d´estiu de dolçaina impartit pel mestre Lluís Pastor, s´agruparen una colla molt divergent on trobaven des de músics fins simplement amants de la cultura i tradicions del nostre país.
Finalitzat aquest curset, per a no pedre el poc aconseguit, decidiren fer-se avant amb un projecte per a mantindre i recuperar el só característic i cerimoniós de la nostra cultura valenciana, el só de la dolçaina i el tabal. Així que van introduir a l´escola de música municipal tots dos instruments. A nivell municipal es van fer esforços importants, fins i tot, s´ha lluitat contra “l´oficialisme cavernícola local” d´aleshores (gràcies al regidor Rafel Company, -que no li van faltar enemics-, a la dolçaina i el tabalet se li va fer costat a l´Escola de Música, això sí, com a instrument no oficial i subsidiari).
Malgrat les dificultats del camí, el primer acte oficial al que va participar la colla del Campello va ser a les festes de moros i cristians de 1990. Durant aquest temps van continuar impartint-se classes i eixint al carrer per els pobles de la contrada.
Passet a passet la colla del Campello continuava formant-se, i el 25 d´abril de 1996, adquiriria el nom de Larraix i el vaixell de casc de dolçaina que representa les arrels marineres del poble.
L´últim punt d´inflexió el trobem a l´estiu de dos-mil ú quan la colla va adquirir caràcter oficial amb la constitució com “associació Colla de dolçainers i tabaleters Larraix del Campello”.
Des dels seus inicis, la colla Larraix ha estat compromesa amb la tradició i la cultura del poble del Campello i del País Valencià, organitzant i participant activament en molts d´aquestos actes. De fet, l´essència la colla junt la part musical, es el treball per mantindre i recuperar les tradicions del Campello. Actualment, la colla participa en Sant Antoni, Sant Josep, la Fireta de Sant Jaume i al 9 d´octubre, el dia del País Valencià, a part de participar de les dues festes patronals del Campello que son les festes de Santa Teresa, les festes de moros i cristians, i a les festes de la Verge del Carme.
En la curta historia de la colla Larraix del Campello, els concerts que a dut a terme són els següents:
Any: 2003
Títol: I Concert de música festera per a dolçaina i tabal El Campello
Director: Lluís Pastor
Any: 2004
Títol: II Concert de música festera per a dolçaina i tabal El Campello
Director: Luís Seguí
Any: 2005
Títol: III Concert de música festera per a dolçaina i tabal El Campello
Director: Luís Seguí
Any: 2006
Títol: IV Concert de música festera per a dolçaina i tabal El Campello
Director: Luís Seguí
Any: 2007
Títol: V Concert de música festera per a dolçaina i tabal El Campello
Director: Luís Seguí
Any: 2008
Títol: VI Concert de música festera per a dolçaina i tabal El Campello
Director: Luís Seguí
Any: 2009
Títol: I Concert de Primavera
Director: Luís Seguí
Any: 2009
Títol: VII Concert de música festera per a dolçaina i tabal El Campello
Director: Luís Seguí
A través d´aquests concerts, la Colla Larraix aprofundeix en el repertori escrit per a dolçaina i percussió, no només folklòric i tradicional, sinó també en obres compostes expressament per a aquesta formació per prestigiosos compositors, obres que moltes vegades sorprenen per la seva originalitat i peculiar sonoritat.
Pels vint anys d´història han passat molta gent i ara ja podem parlar d´una consolidació. Actualment està iniciant-se una nova etapa amb la creació d´una escola de música de la colla on aquest any contem amb una vintena d´educands de totes les edats. ´La directiva que treballa actualment per a que la colla Larraix seguixca creixent està formada per:
President: Benjamí Soler i Palomares.
Vicepresident: Pau Soler i Terol.
Secretari: Vicent Alavés i Baeza.
Tresorer: Joan Antoni Giner Alemany.
Aquesta junta directiva treballa amb molta il·lusió des de l´any 2008. I te com a fi potenciar el caràcter musical de la colla. Cosa impossible sense el treball del nostre director, el mestre Luís Seguí i dels mestres de dolçaina i percussió, Xavi Torres i el mateix Luís Seguí.
