La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha donat un fort impuls a la lluita contra l’exclusió des de l’any 2016 amb un increment del 53% en la despesa dedicada a aquesta matèria en cada exercici pressupostari. Aquest augment de la inversió ha fet possible que es posen en marxa diverses estratègies de tipus econòmic i social per a ajudar a les persones més vulnerables o amb una major necessitat, i evitar així que queden al marge per no tindre els recursos indispensables per a poder dur una vida totalment autònoma.

Les prestacions de la Conselleria van més enllà de l’ajuda econòmica, ja que inclouen recursos assistencials com és el personal especialitzat de suport per a col·lectius com els majors i les persones dependents, a través de diferents línies d’actuació. Així ho va explicar aquesta setmana Alberto Ibáñez, membre del Gabinet de la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, durant el seminari digital que va oferir dins del cicle «Converses de futur», organitzat per INFORMACIÓN en col·laboració amb la Conselleria. Sota el títol «Que ningú enrere», al llarg de la xarrada Ibáñez va exposar diverses accions dutes a terme pel departament des del 2015 o que es preveu iniciar en breu.

El ponent va al·ludir, entre altres, al pla de reactivació econòmica i social Alcem-nos, que aposta per la col·laboració activa amb els serveis socials de base, que són prestats pels municipis i que tenen un fort component cívic. I és que aquest treball conjunt amb les administracions locals és, tal i com va explicar Ibáñez, un dels principals eixos d’actuació. Per això, va animar de manera reiterada a les persones que ho necessiten a acudir a aquests serveis socials de base i, a través d’ells, demanar les diferents prestacions de la Conselleria i accedir a elles.

Ibáñez va al·ludir a plans posats ja en marxa com Avalem Joves i Avalem Territori; aquest últim ha suposat que 210.000 persones, sobretot dones, hagen rebut algun tipus de formació. En aquest sentit, va incidir en l’aposta per reduir la bretxa social, ja que ara per ara «el 85% de les persones que naixen empobrides seran empobrides en el futur», i això s’ha de revertir. I en aquesta tasca, va afegir, «ja no funcionen les polítiques que teníem fins ara» de simplement concedir un subsidi econòmic, sinó que s’ha de treballar encara més en la inserció de l’individu o de la família i en aconseguir que queden cobertes totes les seues necessitats socials.

Ara bé, sense deixar de banda tampoc l’aspecte netament econòmic, que de vegades pot ser molt urgent, com ha passat amb motiu de la pandèmia de covid-19. En aquest sentit, Ibáñez va recordar les ajudes fixes per a autònoms d’entre 750 i 1.500 euros, que han arribat a 42.500 persones. No obstant això, va fer èmfasi en la Renda Valenciana d’Inclusió com a una de les grans línies d’intervenció de la Conselleria, que es va anticipar a l’Ingrés Mínim Vital aprovat pel Govern central la passada primavera, durant l’estat d’alarma, i que conté diferents prestacions econòmiques, plantejades com a més que un simple subsidi econòmic, ja que es poden percebre per diverses raons.

Ibáñez va recordar que la Generalitat ha destinat fins ara 271 milions d’euros a la Renda Valenciana d’Inclusió, no només en les ajudes en si, sinó també en el reforç necessari del personal que ha de gestionar la seua tramitació i que s’encarrega d’oferir les prestacions no econòmiques que es contemplen. Així, va explicar, s’han multiplicat per quatre les plantilles de treballadors, i s’han creat «programes de seguiment a les famílies i d’inserció laboral», per tal d’anar a l’arrel del problema, que és l’exclusió social, i combatre’l. A més, va insistir en que «no és només una ajuda econòmica», sinó que també en formen part recursos com beques-menjador i l’abonament del copagament farmacèutic, «el qual esperem que el Govern d’Espanya elimine», va recalcar.

Així mateix, va recalcar que la Renda Valenciana d’Inclusió és compatible amb l’Ingrés Mínim Vital. No es poden percebre totes dues ajudes alhora, però com que la prestació econòmica de la Generalitat és més elevada que la del Govern central, si es concedeix aquesta última es continua rebent la quantitat atorgada per l’ajuda autonòmica, i és la Conselleria l’encarregada d’abonar aquesta diferència. La Renda Valenciana d’Inclusió es pot demanar per internet o a les Direccions Territorials de la Conselleria a les tres capitals de província de la Comunitat, o bé a través dels serveis socials de base, tal i com va recordar el responsable d’Igualtat.Perspectiva territorial

El treball conjunt amb els serveis socials d’ajuntaments i mancomunitats va també en consonància amb la filosofia de la Conselleria de promoure línies d’actuació que abarquen el conjunt del territori autonòmic. «Les polítiques públiques se solen plantejar amb una perspectiva centralista, però hem de buscar una equitat territorial», va assenyalar Alberto Ibáñez. És a dir, redistribuir els recursos al llarg dels diferents municipis i comarques. Aquesta és també una forma, va afegir el responsable, de generar un sentiment de pertinença a l’espai físic, i també de combatre el despoblament.

A més, la Conselleria treballa en aspectes «transversals» com la protecció dels majors i de les víctimes de violència masclista, col·lectius per als quals no hi ha una política de suport en concret sinó que estan presents en totes les accions que es duen a terme. Segons va dir Ibáñez, «és el moment que el feminisme s’impregne en aquesta mirada interseccional» i es pose el focus en la cura de les persones, conjugant les polítiques generals d’ajuda amb l’atenció individualitzada de les necessitats de cadascú.